xbs

Avui el Parlament de Catalunya ha prohibit els toros.

Amb aquesta prohibició es corregeix una anomalia en les lleis de protecció dels animals que mantenien les corridas de toros com una excepció.

Una excepció brutal en la que a un animal se'l tortura i se'l massacra fins a la mort.

Una excepció en la que hi ha també un perill evident per als artífex de la tortura, de forma que cada any hi han toreros ferits o morts per haver estat enganxats per un toro malferit.

Un acte, las corridas, que personalment trobo una salvatjada i una demostració de barbàrie.

En aquesta entrevista Puigcercós dona per acabada l'etapa del tripartit. Ni en cas de que sumin hi haurà nou tripartit.

És una noticia important. ERC ha esmerçat els anys del tripartit en la reconciliació de l'eix esquerra-dreta amb l'eix nacional. Avui aquests dos eixos estan més lligats que fa set anys.

El final dels governs tripartits, en la meva opinió, cal entendre'ls així. En cap cas significa un retorn als vells esquemes pujolians. No. El plantejament d'ERC és la superació del model autonòmic i el camí cap a la independència. Però és que aquest és un objectiu prioritari de l'esquerra.

Retallada en la inversió en infraestructures de l'estat. Quina és la comunitat més afectada? efectivament: Catalunya.

Amb la sentència de l'estatut quedava dit que la situació d'espoli i dèficit fiscal català persistiria i que l'esforç fiscal no tindria perquè tenir una correspondència a altres comunitats. És dir, la sentència de l constitucional ens condemna als ciutadans de Catalunya a seguir sent els que paguem més per rebre menys a canvi i per veure com amb el que paguem, altres comunitats que fan esforços fiscals menors... ens passen al davant! Això últim és molt fort!

Hem estat uns dies fora de Barcelona i, per tant, desconnectats de l'actualitat. Poc més que la lectura dels titulars dels diaris de l'hotel, però sense llegir-ne les continguts. Toca ara, doncs, posar-se al dia. M'han cridat l'atenció les següents informacions:

Apunto un parell de fets destacats d'avui:

1. Finalment, CiU i IC han rebutjat avui de tornar a votar la IP per al referèndum per la independència. Ara sí, aquesta partida s'ha acabat. Amb derrota per gol en pròpia porta. Des del punt de vista de CiU es tractava de complicar-li la campanya a ERC i és en aquesta clau tàctica que cal entendre el rebuig. De nou, el tacticisme.

Però la IP no era d'ERC. Era d'Òmnium, i dels milers que hauríem estat disposats a signar-la.

Ahir va ser el gran dia del Joan i l'Àngels.

Moltes gràcies pel dia tan divertit que tots plegats vam passar junts.

Us desitjo salut, diners i, més que cap altre cosa, amor!

Felicitats, Àngels i Joan! Molta sort!

Us estimem!

Avui es podia trobar a pàgina completa el comunicat d'Òmnium Cultural agraint la participació en la manifestació del 10 de juliol i amb algunes reflexions interessants.

Òmnium ens emplaça a tots a una nova jornada reivindicativa aquest proper 11 de setembre.


A continuació reprodueixo el comunicat:


La manifestació del 10J, un èxit sense precedents

Segons "La Vanguardia" el president Montilla vol que es reformi la Constitució per a recuperar la confiança en Espanya.

Increïble.

Ens pren el pel o s'ho creu de debò? És broma o ho diu seriosament?

A veure:
1. la sentència de l'estatut ha deixat clar fins on es pot arribar amb la constitució actual.
2. els partits espanyols: PSOE i PP, el PPSOE, mitjançant els seus jutges al Constitucional han estat els que han marcat les línies roges que tanquen la constitució.

En contra del que semblava, la partida de la IP encara no ha acabat.

Ahir explicava que la IP per una consulta oficial per l'autodeterminació havia estat rebutjada per la mesa del Parlament (Només ERC la defensava, amb el vot del president del Parlament Ernest Benach), i es rebutjava per unanimitat el pla "B", la ILP per a una consulta no vinculant seguin el model de la de la Diagonal. Ernest Benach explica al seu bloc el perquè del sentit dels seus vots.

El dissabte es va viure la manifestació independentista més important que mai ha viscut Barcelona. Avui, dimarts 13, quina ha estat la resposta dels partits catalans?

Cagar-se als pantalons.

Alfons López Tena i Uriel Bertran havien impulsat una Iniciativa Popular (IP) per a que es realitzes una consulta per demanar al Poble Català si la Generalitat havia de sol·licitar els canvis constitucionals necessaris per a que Catalunya pogués assolir la independència. El redactat era d'aquest estil per a fer-lo, precisament, constitucional: és una atribució de la Generalitat poder sol·licitar canvis a la Constitució. Després que el canvi es realitzi o no depèn de que es tingui majoria a les Corts, però això no és el que es demanava.

Encara un altre vídeo sobre la gran manifestació del dissabte. Lamentablement no es pot encastar al bloc, però vet aquí l'enllaç.

En aquesta ocasió el signa Vilaweb.tv. Per a qui no ho tingui clar, aquests sí que són de la corda indepe.

Tota aquesta setmana passada hem estat fora de Barcelona. Desconnexió total a un bonic poblet situat el bell mig del triangle que fan Vic, Ripoll i Olot.

Hauria pagat per poder anar a la mani del dissabte, però no va poder ser. Em sap molt de greu. Tinc la certesa que aquesta mani marca una inflexió i com deia en el post anterior, crec que el 10 de juliol de 2010 serà una data a recordar,

El que sí que vaig poder veure, a canvi, va ser com la mobilització per la mani estava estesa pels pobles de la comarca on passàvem els dies de descans. Amb la gent del càmping, ahir, vam estar veient el seguiment de la mani que se'n feia per Televisió de Catalunya, i ens vam emocionar.

Avui és el 4 de juliol, El Dia de la Independència, Festa nacional dels Estats Units .

La cosa no passaria de ser un aniversari més -i en aquest senti i sent educats, felicitats als amics nord-americans, això sí- però per d'altra banda, com al nostre país les coses també van remogudes i sembla que s'estan donant passes en la direcció de l'emancipació nacional, no puc estar-me de penjar al bloc aquest cartell que he trobat i que fa referència a cert film de ciència ficció protagonitzat per Will Smith. El film prenia com a títol, justament, El Dia de la Independència.

Té un bonic detall. A veure si el trobeu.

El proper dissabte 10 de juliol es farà a Barcelona la més gran manifestació independentista que ha vist la ciutat.




Omnium Cultural porta prop d'un any preparant aquesta manifestació que estava previst convocar-la el "primer dissabte després que s'emetés la sentència".

El lema de la convocatòria d'Omnium és "Som una nació. Nosaltres decidim.". Però les manifestacions les fan els manifestants i el crit únic, unànime dels manifestants serà: Independència!

L'estatut havia de servir per a moltes coses, una d'elles, per a obtenir un millor finançament.

EL finançament és clau per combatre la crisi, si més no per a pal·liar-ne els efectes. Bé, no cal dir que una de les conseqüències de la sentència contra l'estatut és que el finançament en pot sortir afectat. I una altre, que el dèficit fiscal català, no es reduirà. Sí, d'alguna manera es demanava aquesta reducció del dèficit en l'estatutet i això també s'ho han carregat. EL Constitucional ens està tocant les butxaques. El Constitucional condemna als catalans a pagar més que els altres, les despeses de la crisi espanyola.

L'endemà de la sentència de l'estatut es poden recollir declaracions, titulars i perles sucoses per comentar.

Anant a la feina m'ha sorprès el titular de l'ADN, una cosa així com que "el TC avala el estatut". Coincidint amb la lectura que fan al PSOE (no el PSC) segons la qual, el 95% de l'estatut "ja està bé", perquè només ha tombat 14 articles de la 50 llarga que demanava el PP.

El PP, per la seva banda, està molt content perquè la sentència, la retallada de 14 articles, més la re-interpretació que se'n farà d'una trentena, inclòs el preàmbul, demostra que l'estatutet era inconstitucional, indiscutiblement.

Editorial d'urgència de Vicent Partal al Vilaweb. Com sempre, imprescindible.


Ací se separen els camins

La sentència del tribunal constitucional marca la fi de l'autonomia. Com a país podem optar per indignar-nos però acceptar la situació tot intentant arribar al mateix lloc per altres vies -que és el que sembla proposar el president Montilla. Però com a país també podem fer decidir que el despreci institucional amb que ens obsequia l'estat ens deslliura de cap pacte, escrit o no, amb Espanya. I ací, a partir d'avui, és on es bifurquen els camins.

la sentència de l'estatut ha arribat. Quina diferència hi ha amb ahir? cap. Evidentment. Ahir se sabia que l'estatut estava sentenciat, i avui confirmem que, efectivament, ho estava.

Avui, com ahir, sabem l'estat espanyol ens nega com a nació. Però avui sabem que l'estat espanyol, explícitament, introdueix una referència a la "indissoluble unitat d'Espanya" en l'estatut. Això últim és, en el fons i en la forma, una humiliació, una provocació, una declaració de guerra. Avui sabem que som una nació ocupada, militarment sotmesa i qua se'ns vol fer desaparèixer com a nació, com a cultura, com a poble.

Ara que la Iniciativa Popular per un referèndum d'autodeterminació està amenaçada per l'estat, Alfons López Tena, un dels promotors, juntament amb l'Uriel Bertran, en torna a parlar.

Les seves paraules, com sempre assenyades, ens fan remarcar que per sobre de lleis hi han drets fonamentals.

L'autodeterminació, la independència, no és una qüestió de lleis. És, més que cap altre cosa, una qüestió de voluntats.