xbs

És evident que, tot i que no estic d’acord en continuar amb la estratègia -eterna- de molt soroll per no res, aquesta vegada sembla que la mani del dissabte fa mal. Però no pas a Espanya, sinó al PSOE. La munició política que tindran els pperos amb les fotos del MH amb el lema de “Som una Nació i Nosaltres Decidim” li fa massa mal al ZP i no li ve de gust haver de “combatre” els nois i noies del Rajoy. I com que la màxima del PSC és “guanya ZP, guanya Catalunya” (és evident, oi?) li han de treure les castanyes del foc. Així tenim la Chacon amb la seva naturalitat habitual, deixar anar la ximpleria de que el 95% de l’Estatut és constitucional.

Manifestacions? Editorials? Rebuig públic? Rebuig polític? Com diu la Carme Laura Gil al seu blog, no ploraré pas!

El que no aclareix (almenys al seu coc ràpid) és quina ha de fer el poble català. Jo fa molt i molt de temps que ho tinc força clar. Votaré qualsevol opció independentista amb garanties, que es presenti a les properes eleccions, siguin de l’àmbit que siguin. Sobre tot les properes eleccions autonòmiques. De moment hi ha diverses opcions, algunes més concretes que d’altres:

Llegeixo al bloc de l’amic Josep, que en Rousseau proposava una incògnita plenament vigent, la del signe del bon govern. Deia, en Rousseau,  que l’home “natural” no s’associa, que la família i la tribu és un element artificial que acaba amb la nostra bondat. Evidentment obvia un fet incontestable i és que quan naixem -abans i tot- ja estem establint relacions socials amb la nostra mare.