xbs

Des de la meva ignorància li deixo un petit homentatge a la reina del bolero que ha mort avui. Al veure la notícia al TN, he quedat al.lucinat de la potència interpretativa d'aquesta dona. M'ha fet pensar en comentaris que havia sentit que en la seva època Mozart i la seva música eren considerats com ara els grans del rock, i tot i que l'estil de música no és el meu, quan es veu que el que interpreta ho dona tot és impossible quedar-se al marge.

Dissabte, un país va sortir al carrer per demostrar que la indignació comença a ser un fet majoritàri, que jo sàpiga no hi va haver incidents i a més la cobertura de la manifestació va ser internacional, fet que ajuda a que la gent que vol estar informada arreu del món pugui arribar a entendre quin és el nostre fet diferencial.

Ara bé, diumenge, tota (o molta) d'aquesta gent és possible que mirés la final del mundial on jugava España, i on jugaven jugadors Catalans. I jo em pregunto, quina és la millor imatge que nosaltres com a país deixem al món en aquesta situació?

Sembla que aquests dies la pregunta és "aniràs a la manifestació de dissabte?" he sentit motius a favor i en contra, i la veritat és que els polítics estan aconseguint (com sempre) estar a una dimensió diferent que la ciutadania i això no ajuda gens a decidir-se.
Per sort, jo ho tinc fàcil, no puc anar-hi perque serè lluny de Barcelona a l'hora de la manifestació. Un compromís inal.ludible pactat de molt abans que no es muntés la mani. Tot i així, suposo que si pogués hi seria, tot i que no ho acabo de tenir clar.

Dissabte, assegut al sofà, amb el partit posat intentava respondre la pregunta del meu fill gran:
-Papa, com és que vols que perdi espanya si hi juguen el Xavi, l' Iniesta, el Puyol i el Piqué. Ah! i el Villa (Pedro encara no jugava).
I després de una estona argumentant li vaig acabar dient "és que ser català, a vegades és molt complicat!" i la veritat és que després hi pensava i és cert, de fet en realitat jo volia que perdessin per tota la colla que xerra, com aquests que ara diuen "grande Piqué" i fa uns mesos el crucificaven per declarar-se catalanista, no pas per als jugadors (incloent Sergio Ramos).

Fa xafugor
No tinc son i m'haig de llevar d'hora
Demà m'auditen
He actualitzat el sofware del mòbil
Se m'han esborrat prop de 300 fotos
El tribunal constitucional ja l'ha dita
El Lorenzo va guanyar a la catedral
Desitjo un impossible
Encara Portugal perdrà demà

i tot això a menys d'una setmana de un canvi de vida!

Merda de dilluns.

Ja hi tornem a ser...pobres mestres que es queden sense jornada intensiva al Juny...
I que se'ls hi acudeix, fora excursions i colònies (sempre el bé dels nens per endavant). Fins ara a les notes de l'escola deia que era molt important l'assistència a aquestes activitats per a la formació de la canalla, es veu que les hores extres que el professorat hi dedica són més importants ara.

8' que valen molt la pena.

Segurament, si mirem un any enrera (i probablement cada any des de que hi ha bloc) en alguna entrada criticaré, copejaré o senzillament em cagaré en l'anunci d'estrella i la seva cançoneta de l'estiu...no ho puc evitar, aquestes campanyes em carreguen.
Però aquest any no! aquest any no criticaré l'anunci d'estrella (si de cas criticaria a l'idiota que va a jugar a pales en comptes de seguir baixant aquella esquena), el que si criticaré per que em posa de mala llet cada cop que l'emeten és el de San Miguel, amb el Reina fen fer l'idiota una pila d'anglesos a les grades del camp...hi ha algun anunci pitjor? a mi, senzillament em treu totes les ganes de beure cervesa d'aquesta marca!

A l'spotify sonen els amics de les arts, la màquina treballa sola i jo que ara no se exactament què volia explicar...em penso que em quedarà un post ben "patilleru".
Sona el telèfon, la màquina s'atura (ja ha acabat) i la cançó ha arribat al final i sona un anunci, seran senyals que és hora de començar amb una altra cosa?
Espavila collons!

He rebut aquest e-mail, què hauria de fer?

Immers en diferents experiències vitals que em fan replantejar paradigmes de la meva vida, uns en positiu, altres en negatiu, però tots sacsegen l'estomac i fan que els dies passin a una velocitat esfereïdora. Perquè tot ha de venir de cop? Per què hom no pot planificar les coses importants en el temps o en l'espai?

Si us plau, que algú pari aquest tren, que jo baixo, em prenc un cafè i pujo al següent!

Ah, i de passada si algú fa la traveta al Lorenzo, tampoc no passaria res...cony de criatura!