xbs

Ara que tot plegat ja s'acaba i la rutina és a la cantonada, hem trobo reflexionant en això de l'esperit nadalenc, i aquest any ho tinc clar. A mi em va embolcallar durant el mercat medieval de Vic. Passejant amb els nens i la meva germana, tot passant per davant un aparador d'una casa de juguets vaig dir:

-Això, al L, compra-li això que segur que li encanta.

Llavors no ho sabia, no n'era conscient, però vaig encertar de ple, el L està flipant amb totes les joguines, però aquesta l'acompanya a tot arreu, per que li agrada i per que la joguina ho permet, i per això aquest matí he hagut d'anar al Acuarium amb els tres nens i una motxila lila, que no para de cantar "mochila, mochila....delicius!!!" entre moltes altres coses.

Bé, ja hi som, ja hem canviat l'any i evidentment aprofito per felicitar-vos a tots, desitjant que el nou any sigui millor que el 201.
Personalment no serà massa dificil, però aquest nou any entra amb una pila de feina i noves responsabilitats o sigui que no hi haurà massa temps per avorrir-me, si res no es gria del revés.
Però el que jo volia comentar és que ja fa 10 anys del 2001 i la odissea de l'espai i jo, no se vosaltres, encara no tinc la nau espacial per anar a comprar el pa a la lluna com tenia tant clar que passaria un cop arribades aquestes dates. I això com cada començament d'any em toca el que no sona!
Esperarem al 2012 a veure què...

Què dificil és explicar al teu fill que cal donar joguines per als nens que no en tenen, per que a casa seva ho estan passant difícil i que et digui:
- Però encara que no tinguin diners, bé poden escriure la carta als reis no?

Complicat sortit-se'n sense desvetllar la millor mentida de l'any.

LA CARA DE BARCELONA, Roy Lichtenstein 1992

- Així que et trobes bé?- Sí, una mica dolorida però bé, el metge m'ha dit que una setmaneta de molèsties no me la treu ningú- Ostres, tinc ganes de veure't, quin valor deixar-te fer tot això..- Però tu et penses que deixaria refer-me la cara per qualsevol? total confiança! sí és el mateix que va operar la Belén Esteban!- ja, per això...
Aportació a la darrera proposta de Relats Conjunts, ja has fet el teu?

Ahir al matí vaig dur la canalla al mercat de Santa Llúcia, voltar per l' entorn de la catedral aquest dies anant sol és una bogeria, amb dos nens i un cotxet, un esport d'aventura. L'ambient és bonic, l'entorn també i està bé anar a buscar-hi alguna figura per al pessebre. Aquest any uns sacs i uns farcells de fusta que va voler el mitjà.

Aquest vell eslògan, independentment del record polític, és una veritat com un temple i ahir en varem tenir un bon exemple. La Copa Catalunya de futbol.
El cert és que no la vaig segui massa. tenia coses més interessants a fer, però el que vaig sentir a la radio ja m'ho va deixar clar. Minipartidets, ordre dels partits segons la conveniència de la tele, jugadors que van haver de demanar permís als pares per poder jugar i anar a dormir tard un dia entre setmana, comentaristes de ràdio que explicaven qualsevol cosa menys el que passava al camp i que fins i tot canviaven els rols, equips guanyadors que marxen i no es queden ni a recollir la copa...vaja una autèntica pena, com a mínim en els partits de costellada després es fot un bon àpat!

La millor cosa del dia és sens dubte poder llegir el nou diari ARA diria que això sí que és una empenta per al país, més enllà del que les urnes ens diguin al finalitzar el diumenge.

Ahir al debat a 6 que va fer TV3 es va comentar el tema de la temperatura del plató, es veu que el totpoderós Cuní va tenir la colla pessigolla debatent a 14ºC.Com l'estiu que ve em tornin a posar anuncis que en ple més d'agost no puc posar l'aire condicionat per sota 25ºC em penso que trauré el mall...O és que TV3 no és un lloc púbilc i es deu a les normatives proposades per aquest govern d'esquerres i ecologista?...o només és el Cuní, que està per sobre el bé i el mal?
D'acord que potser hi ha dades més interessants a tractar, però em fotia una mandra...

De debó, crec que la campanya electoral s'hauria d' eliminar. En definitiva, els polítics es passen cada un dels seus dies buscant, i és part de la seva feina, el vot.Llavors, cal tot aquest dispendi en un parell llarg de setmanes?

Quan tinc colla a dinar, normalment fujo de fer primer i segon. Normalment faig un plat únic i un bon aperitiu, i aquí comença la cerca per blogs i llibres per tal de trobar alguna cosa que sigui diferent, que em convenci i que (sovint no passa) no em compliqui massa la vida!
Així que avui, us presento tres aperitius que vaig fer fa un parell de setmanes quan vaig celebrar el meu aniversari.

- Brotxetes de mozarella i tomàquet xerri.



Fem les brotxetes i les amanim amb una mica de sal maldon i oli de alfàbrega.

- Ous "poché" amb parmesà i herbes de provença.

 



- Andreeeeuuuuuuu!!!!! on has deixat el paper de plata????

Recullo al gran d'entreno i em diu:
-M'han dit que haig de dir una cançó per al Handbol, i estic entre The fixer i Got some ...
- I si esculls aquella que em vas fer arribar a avorrir? -li dic
-Quina?
- Blitzkrieg Bop, no recordes??
- Sí, però aquesta és de quan tenia 5 anys home!
Sempre he pensat que hi ha coses que és responsabilitat dels pares ensenyar, i en aquests moments em sento molt orgullós del meu nen de 9 anys! i  de que tingui aquesta mena de dubtes existencials..

Fa dies que no trobo res a dir, i no és que no passin coses, no! però és que a cada notícia opinable, a cada situació que descobreixes la demagògia que l'envolta és espectacular!
Penseu en qualsevol notícia i ben segur que trobareu un munt d'opinions a favor o en contra, però a més, esgrimint veritats absolutes, posicions extremades, pintoresques i fins i tot grotesques..
Ja sigui el papa, les eleccions i el clàssic, la nena romanesa de 10 anys que ha estat mare, el cas palau, l'obligatorietat del català, els immigrants del PP, la Belén Esteban, el tribunal constitucional, la reforma del govern o avui que han tallat els esports d'un TN no afectat per la F1...i me'n deixo unes quantes!

NOIA LLEGINT UNA CARTA DAVANT UNA FINESTRA Johannes Vermeer 1657-1659
.... ja em coneixes, em pensava que era una xorrada de les pelis, però no. Si estas llegint aquesta carta és que sóc mort. I ho sóc per haver ensenyat la teva foto enmig de la batalla.

Com pots imaginar em sap molt greu. És que es de ser inútiles eh!!!!


(la darrera proposta de Relats Conjunts)

No és el mateix receptar que prendre.

Pesques amb el teu pare i el teu fill una bona quantitat de peixos de roca
Amb una ceba, un parell de tomàquets, una nyora, dos dents d'all, un raig de vi blanc i aigua, deixes que bulli una estona i fas un suquet de peix fantàstic.
Sofregeixes quatre anelles de calamar, afegeixes el fumet, l'arròs, 18 minuts i cap a taula!
Te'n lleparàs els dits!

Sí, faig meu el lema del dia d' avui. Però com que aquest lema no dona cap sortida, cap solució, cap proposta, bé el puc fer servir per a la meva postura contraria a la vaga, i per tant sóc a la feina.
Encara vull sentir per part dels organitzadors de la vaga, alguna posició que sigui diferent al No a tot. La situació és greu, ningú pot negar-ho, ara, si tota la aportació dels dirigents dels treballadors passa per aturar el país per la força, per la por i sí, alguns també convençuts, demà tot estarà igual i l'únic que haurem aconseguit és reduir una mica més la competitivitat del país.

Demà no farem vaga, una altra cosa és si finalment obrirem l' empresa o bé ja ho arreglarem entre nosaltres, encara esta per decidir.
Probablement alguns de vosaltres no entendreu aquest començament, però, els que per sort o per desgracia treballem en el món de la industria, situats en un polígon industrial que té una entrada i una sortida, quan un treballador et diu que tot dinant, al bar, ha sentit:
"Aqui no va a trabajar ni dios, vamos a cerrar el poligono si o si.."
O vas rebent trucades que et diuen he sentit que van maldades, sembla que demà hi haurà merder, etc... doncs la gent comença a patir. Que si m'aturaran, em trencaran un vidre d'un cop de roc, i si ens esperen a la sortida..

Demà, haig de demanar hora al dentista...

Fa dies que vull fer un post sobre la vaga, n'he començat uns quants i els acabo esborrant per que se m'allarguen massa o no expressen bé el què vull dir, o em surten ofensius o massa poc.

Volia preguntar als mestres i senyuretes quin és el motiu real d'eliminar colònies per que no es fa jornada reduïda al juny.

Volia posar un vídeo de música i no m'acabo de decidir quin escollir.
Em penso que ja va sent hora de descansar una mica d'aquesta setmana i preparar-me per començar la que bé amb les piles ben carregades. 
Per cert, jo no canviaria la data del Barça-Madrid, tenint en compte que al novembre ningú no anirà a la platja, em sembla una gran excusa a usar quan calgui dir el perquè de l'alt nivell d' abstenció.