xbs

SATURN DEVORANT UN FILL, Goya 1819-1823
I al sentir com li cruixien els ossos, el seu darrer pensament va ser de penediment. Va maleir el moment en que nua, estirada damunt els llençols blancs, el va mirar lascivament i li va dir:
-Vine i fes-me el que vulguis.


Relats conjunts

Segueixo pensant el mateix que deia l' altre dia dels Dire Straits...tot i això, us recomano (si no ho heu fet ja) anar a un concert dels Angels of Mercy...segur que és molt millor que els altres!
Un baixista molt gran, un bateria animal, un guitarra solista que la toca, un cantant de veu profunda i un guitarrista ritmic molt seriós a ratus...ah! i un teclista que toca sense ser-hi...impressionant!
 

A més coneixereu gent estupenda!

Quan ets més a prop de patir xacres de l'edat que de recordar l'acnè juvenil, et sorprèn que encara hi hagi coses d'aquella època que et queden ben enquistades.
I en el meu cas, aquest cap de setmana n'hi ha una que no para de anar sortint...
Ara, hauria de confirmaro amb la mare, però diria que no vaig ser un adolescent massa complicat, tot i que recordo que estava, irracionalment si voleu, en contra del que llavors la majoria trobava molt guai (sí utilitzavem aquesta paraula!) . I una d'aquestes coses eren a banda de la NBA, els Dire Straits...sí ho confesso, a tothom li encantava Brothers in arms, no podia suportar-ho! i tot i que les cançons les trobo bones, hi ha alguna cosa que em fa rebutjar-los sistematica i irracionalment!

L'altre dia per tal d'aprofitar unes verdures que tenia a la nevera, vaig pensar en coure-les al wok amb una mica de salsa de soja. Una forma fàcil i ràpida de menjar-ne deliciosament.
El problema és que no tenia salsa de soja!...llavors, vaig veure el cous-cous i el vaig hidratar i el vaig col.locar amb les verdures per afegir-li després una espècia  que em van portar de marroc...senzillament va quedar fantàstic, i a més rotllo cuina fusió!
Estic segur que amb curri també hauria estat una bona sortida!

Montilla va a casa el Zp a dir-li que els catalans estem emprenyats, imagino que Zp ara mateix deu tenir problemes per dormir...
Però aquesta reunió d' avui ha deixat anar llengües i he sentit de tot, que si el Socialistes no són capaços de mantenir el que pacten aquí quan van allà, que si els convergents no acaben de mullar-se mai, que els d' esquerra tirarien per el dret però quan fos l'hora de perdre la cadira acabarien empassant-se les seves paraules, els d' Iniciativa que regualrien encara més, els del PP que viuen en un altre món, no tan allunyat com els de Ciutadans, però Déu ni do...vaja que per gustos colors!
I jo penso, si no som capaços de entendre'ns entre nosaltres, com volem que ens entenguin els altres! ja podem anar fent campanyes ja...

Vagi per endavant que aquest post ha estat escrit sense assessorament legal.
Avui sentia a la ràdio que el conseller Castells anava a declarar a la comissió parlamentària sobre el cas Palau (o cas Millet) i que ja abans havia declarat davant el jutge i no havia estat imputat ni res semblant.
Això m'ha fet pensar. Allò de la separació de poders en que queda? això no és una mena de judici paral.lel? Quina formació en dret tenen els polítics que fan d'acusació? 
I el què és més important, quan cobren extra els polítics per formar part d'una comissió d'investigació parlamentària?

Esperant un amic per dinar, assegut davant el restaurant on anàvem he caçat aquesta conversa que mantenia una senyora de mitjana edat parlant amb algú via mòbil:
- Si eso, quereis tomar un café o argo, yo estoy aqui.....aqui en el Mandonal!
Sort que és divendres.

I és que la gent és (som) així..en realitat el tema de l'estatut, la manifestació, el debat de política general són ben poca cosa en l'interès col.lectiu si els comparem amb el que realment mou les masses, i ara com ara, és la victòria de la roja, que segurament cuejarà durant tot l'estiu com a mínim.

Des de la meva ignorància li deixo un petit homentatge a la reina del bolero que ha mort avui. Al veure la notícia al TN, he quedat al.lucinat de la potència interpretativa d'aquesta dona. M'ha fet pensar en comentaris que havia sentit que en la seva època Mozart i la seva música eren considerats com ara els grans del rock, i tot i que l'estil de música no és el meu, quan es veu que el que interpreta ho dona tot és impossible quedar-se al marge.

Dissabte, un país va sortir al carrer per demostrar que la indignació comença a ser un fet majoritàri, que jo sàpiga no hi va haver incidents i a més la cobertura de la manifestació va ser internacional, fet que ajuda a que la gent que vol estar informada arreu del món pugui arribar a entendre quin és el nostre fet diferencial.

Ara bé, diumenge, tota (o molta) d'aquesta gent és possible que mirés la final del mundial on jugava España, i on jugaven jugadors Catalans. I jo em pregunto, quina és la millor imatge que nosaltres com a país deixem al món en aquesta situació?

Sembla que aquests dies la pregunta és "aniràs a la manifestació de dissabte?" he sentit motius a favor i en contra, i la veritat és que els polítics estan aconseguint (com sempre) estar a una dimensió diferent que la ciutadania i això no ajuda gens a decidir-se.
Per sort, jo ho tinc fàcil, no puc anar-hi perque serè lluny de Barcelona a l'hora de la manifestació. Un compromís inal.ludible pactat de molt abans que no es muntés la mani. Tot i així, suposo que si pogués hi seria, tot i que no ho acabo de tenir clar.

Dissabte, assegut al sofà, amb el partit posat intentava respondre la pregunta del meu fill gran:
-Papa, com és que vols que perdi espanya si hi juguen el Xavi, l' Iniesta, el Puyol i el Piqué. Ah! i el Villa (Pedro encara no jugava).
I després de una estona argumentant li vaig acabar dient "és que ser català, a vegades és molt complicat!" i la veritat és que després hi pensava i és cert, de fet en realitat jo volia que perdessin per tota la colla que xerra, com aquests que ara diuen "grande Piqué" i fa uns mesos el crucificaven per declarar-se catalanista, no pas per als jugadors (incloent Sergio Ramos).

Fa xafugor
No tinc son i m'haig de llevar d'hora
Demà m'auditen
He actualitzat el sofware del mòbil
Se m'han esborrat prop de 300 fotos
El tribunal constitucional ja l'ha dita
El Lorenzo va guanyar a la catedral
Desitjo un impossible
Encara Portugal perdrà demà

i tot això a menys d'una setmana de un canvi de vida!

Merda de dilluns.

Ja hi tornem a ser...pobres mestres que es queden sense jornada intensiva al Juny...
I que se'ls hi acudeix, fora excursions i colònies (sempre el bé dels nens per endavant). Fins ara a les notes de l'escola deia que era molt important l'assistència a aquestes activitats per a la formació de la canalla, es veu que les hores extres que el professorat hi dedica són més importants ara.

8' que valen molt la pena.

Segurament, si mirem un any enrera (i probablement cada any des de que hi ha bloc) en alguna entrada criticaré, copejaré o senzillament em cagaré en l'anunci d'estrella i la seva cançoneta de l'estiu...no ho puc evitar, aquestes campanyes em carreguen.
Però aquest any no! aquest any no criticaré l'anunci d'estrella (si de cas criticaria a l'idiota que va a jugar a pales en comptes de seguir baixant aquella esquena), el que si criticaré per que em posa de mala llet cada cop que l'emeten és el de San Miguel, amb el Reina fen fer l'idiota una pila d'anglesos a les grades del camp...hi ha algun anunci pitjor? a mi, senzillament em treu totes les ganes de beure cervesa d'aquesta marca!

A l'spotify sonen els amics de les arts, la màquina treballa sola i jo que ara no se exactament què volia explicar...em penso que em quedarà un post ben "patilleru".
Sona el telèfon, la màquina s'atura (ja ha acabat) i la cançó ha arribat al final i sona un anunci, seran senyals que és hora de començar amb una altra cosa?
Espavila collons!

He rebut aquest e-mail, què hauria de fer?

Immers en diferents experiències vitals que em fan replantejar paradigmes de la meva vida, uns en positiu, altres en negatiu, però tots sacsegen l'estomac i fan que els dies passin a una velocitat esfereïdora. Perquè tot ha de venir de cop? Per què hom no pot planificar les coses importants en el temps o en l'espai?

Si us plau, que algú pari aquest tren, que jo baixo, em prenc un cafè i pujo al següent!

Ah, i de passada si algú fa la traveta al Lorenzo, tampoc no passaria res...cony de criatura!

I al.lucines veient com els darrers anys fugen amb una sola paraula