xbs

Poques vegades com aquesta setmana havíem vist tan clarament les intencions del PP i la força real de la política catalana.  Una setmana per emmarcar.

Una breu reflexió a partir de les darreres declaracions de l'inefable Rajoy.
Del Camps i de la justícia ja en parlarem més endavant. Una  vergonya que tinc que m'estic fonent.

M'ho ha enviat un col·lega del P.V. no es negarà un cert humor.
La foto és d'uns alumnes de l'Institut Alvaro Falomir, d'Almassora.

Unes paraules d'ànim sempre van bé. Els que estem molt cremats, necessitem de tant en tant algun estímul. I la fina ironia, no cal dir.

No ho semblarà però és un cant a l'esperança. Si tan malament estem, no podem sinó millorar. Es la dosi d'optimisme que necessitem.

Tampoc és que sigui un lladre especialment brillant, però és un bon exemple del grau de companyonia entre polítics corruptes i aprofitats de tota mena.  Espero que els que li donaven els diners a canvi de res i un parell de somriures, passin també pels tribunals.

Com que és la darrera setmana, cal desitjar un bon any a tothom que s'ho mereixi i així ho farem. En qualsevol cas caldrà seguir atents a com es va desenvolupant tot plegat o, alternativament, deixar-ho córrer tot d'una maleïda vegada. Són dues alternatives molt dignes. 

Ja em perdonaràs que un dia com avui que caldria dir alguna cosa sobre el Nadal i les festes i el Mas-Colell i la jugada aquesta de l'IRPF i els funcionairs, em dediqui a un altre tema, però ben mirat, tot va junt.
Aprofito però per a desitjar un bon nadal i any 2012 a qui s'ho mereixi.

Està la cosa que crema. Vergonya fa. Uns miren cap a un costat els altres no es volen saber res, uns quants diràs que no saben què està passant. Qui dia passa any empeny, deuen pensar tots plegats. I potser sí.

Perdut en la boira de l'aqüeducte aquest que passem, m'he permès una reflexió de caire Maquiavèlic per si pot aclarir alguna cosa.
Ja em perdonaràs.

Sempre és bo saber de què estem parlant ni que sigui per evitar sorpreses.
 

Ja veus quina por.

Com que ja s'han fet totes les anàlisis possibles, des de la borda del vaixell que s'enfonsa miro el paisatge per allò de l'illa deserta que, potser sí, s'albira a l'horitzó i perdó per les metàfores.

La campanya preveu una desgràcia de primer ordre. Així i tot, hi ha gent que ha decidit col·laborar amb el triomf dels espanyolistes. Ves què hi farem.

Anit van actuar a Balaguer...

Aquesta setmana bé perquè a Balaguer fan la Festa Major i hi ha un ambient més relaxat. Els estressats, angoixats i personal adlàtere sempre agraeix una festa així. De pas, he reflexionat breument sobre un tema que em sembla interessant.
Seguim endavant.

Potser sí que ens havíem acostumat a viure com els rics sense ser-ho. Me sap greu que amb l'excusa de la crisi acabaran per retallar-nos allò que ja entenem com elemental.  Potser que ens canviem alguna cosa, algun xip. 

Tampoc direm que ha estat una setmana especialment cutre informativament parlant, però d'ànims en donen pocs.  Jo estic, malgrat tot, relativament content.

Lamento ser de les poques veus discordants però el tema del corredor ni està acabat ni molt menys. Encara haurem de veure de més grosses.