xbs

Boníssim, en això de l’acampada (és com un zoològic, divertit de veure de lluny, malgrat la pudor) hi ha tot de comissions i subcomissions (les subsub-comissions encara no han aparegut, però ja falta poc) que fan coses diverses.

I justament, la comissió de les feministes es reuneix “darrera de la cuina”.

Hahahahaha. Almenys hi ha algun d’aquests xicots que, a banda de poca feina, té sentit de l’humor...

És ben simptomàtic de com està (de malament) el país, que hi ha una colla indescriptiblement alta de catalans que pensen que amb la targeta groga ni havia prou. Refot, ànima d'esclaus, ni amb una cosa tan banal (o tan poc banal) com el futbol sou capaços de posar-hi collons...

No només és expulsió, l'entrada, sinó que en aquest desgraciat d'en Pepe li haurien de caure dotze o tretze partits de sanció. Per fill de puta, i, sobretot, per burro.

(El Barça, ho dic de debò, hauria de fitxar el Cristiano Ronaldo. Amb una mica d'educació, el faríem un catalanet esplèndid. Ja me l'imagino votant en Duran Lleida.)

L’elecció de pseudònim és quelcom que cal pensar enormement. I malgrat això, resulta que tot són sorpreses. Quan ara fa uns anys, vaig cercar-me un nom per a la dialèctica digital, vaig quedar resoltament seduït per aquest Arnera sonor i batallador, que és un homenatge als naturals paisatges hídrics del meu país empordanès.

M’acabo de desvetllar, de sobte, després d’haver-me adormit al sofà sense voler-ho. El matí ha estat una mica dur, a la feina. He arribat a proposar, en veu baixa, que abans de fer qualsevol altra reunió tots els participants prenguéssim dos gotets de whisky, que així ens semblarien a tots menys estúpides les estupideses dels altres. Ara, a casa, se m’han clavat a les galtes les ratlles primes i blaves del sofà, i m’he acabat tot els sucre que teníem a la nevera, després, per a reposar-me.

He anat a Figueres un moment, a comprar-me una bossa d’esport, que ara resulta que jugo a pàdel. Una bossa grossa. En fi, sí, jugo a pàdel, I confess. De tornada, amb el cotxe petit i sorollós que tenim aquí dalt, per comptes d’agafar directament la general al nord, m’he desviat cap a Roses, primer per l’autovia, i després a Castelló he tombat cap amunt per tornar fent camí entremig dels camps. Tot l’Empordà és ara de color verd intens, amb les pomeres que comencen a florir, els tolls plens de bernats pescaires indolents, a la caça de granotes, suposo.

Aquesta vegada el Rubicó serà molt més explícit. I no hi haurà més expedicions, em temo, contra Roma ni contra ningú. Morirem en l’intent. O potser, si fracasso, podrem aconseguir sobreviure, però aleshores haurem de transformar-nos. Canviar-ho tot. Qui sap si ho sabríem fer. Per ara, de moment, encara goso afirmar que som els sabres plens, coratjosos, vermells. Els estilistes indissimulats. Tu et mires al mirall i encara ets la dona més bonica. Jo tanco els ulls i encara sóc invencible, per molt que m’hagin derrotat els titans.

T’imagines caminant entre núvols vermells, com si fossis en Rutger Hauer veient coses que ningú no s’atrevirà mai a somniar. La porta de Tanhauser i tota la pesca. El colom blanc. Fer-se escàpol. I tanmateix, és complicat, avui, la fugida. Hi ha massa pressa, sabem massa coses. Passem tants anys acumulant coneixements. Només coneixements. I això ens alenteix, com la mercromina. Els núvols vermells.

Cosa sorprenent, de vegades al captard, un petit falcó fa parada damunt de la canonada de desaigüe de la teulada de damunt de casa. El veig per la finestra, procurant de no moure’m gens perquè, quan copsa qualsevol petita agitació, obres les aletes i escapa cel amunt. A la ciutat hi ha falcons.

No sé si avui és un bon dia. Perquè ha plogut molt. El pàrquing, allà a la feina, s’ha enllotat com mai, i l’aigua era d’aquest color de fang net, com de després de dutxar-nos quan érem canalla. No sé si sabré què més dir. No sé si hi ha gaire històries per a ser explicades. I cal, de totes totes, que no m’excedeixi en això de ser sentimental. Les línies són molt vermelles, i molt curtes, i a l’altra banda el precipici és rotund, un abisme de ridícul.