xbs

1.- Bancaixa d’enfronta als seus socis (CajaMadrid) per la possible revisió del seu pes a Bankia, El Pais, 22 de febrer

2.- El Govern subvenciona Òmnium l’endemà de les crítiques del PP, E-Noticies, 21 de febrer

Presidència destina 1,4 milions d’euros a l’entitat que presideix Muriel Casals.

JAUME FÀBREGA. Quim Monzó assenyalava, parlant de la sèrie de TV3  de fa uns anys “La Via Augusta”, que en una escena de venda d’esclaus, descrits com a feréstecs i indòmits, en mostrar el venedor la mercaderia als dignes patricis disposats a comprar-ne, hi apareix una esclava a pèl, lluint un pubis lluïa afaitat i polit, com si hagués passat per Corporación Dermoestética, cosa, per descomptat- com feia notar l’escriptor- totalment anacrònica.

BERNAT JOAN. No hi ha res que posi de manifest d’una manera tan flagrant la manca de sobirania que patim els Països Catalans com el tractament que dels nostres països fa la justícia espanyola (no parlem de la francesa, que per definició és contrària a qualsevol nació sense estat, minoria, etc). Els avanços que es puguin fer a partir de les autonomies, quant a consolidació de la llengua del país, quant a la consolidació de la cultura pròpia o en relació a la construcció d’un model educatiu bastit des de la nostra societat topen frontalment amb el sistema judicial espanyol.

NÚRIA CADENES. Amb acarnissament, ràbia i mala idea. Amb aquell gest fastigós de qui se sent poderós quan pega  una criatura. Amb l’uniforme i la porra i el casc i els guants i tota la parafernàlia militaroide preparada per esclafar un perillosíssim grup d’estudiants asseguts al davant del seu institut. Amb la reacció d’autòmat que aplica les claus que li han ensenyat. Contra una xiqueta. La té agafada del coll. Mires la imatge i gairebé li sents el crit, mig escanyat pel braç del bàrbar. Ell duu uniforme  de pegar; ella, a l’esquena, la cartera per als llibres. La tomba a terra. Manilles? Coces? Què més?

MERCÈ CLIMENT. L’escriptor alcoià Carles Cortés fou guardonat fa unes setmanes amb el VIII Premi Literari Gastronòmic Pou de la Neu de Xixona. Aquest és un premi ben peculiar ja que està organitzat per un hotel –l’Hotel Gastronòmic Pou de la Neu de Xixona (l’Alcoià)– i les obres que hi participen han de tractar sobre la gastronomia tradicional mediterrània.

1.- Aleix sense cap, Pilar Rahola, La Vanguardia, 21 de febrer

El decapitat Aleix Vidal Quadras, abans terror dels mars i avui agafat a un troç de fusta a la deriva.

2.- La UE reforçarà la seva tutela a Grècia a canvi del segon rescat, El Punt/Avui, 21 de febrer

Els 130.000 milions d’ajuda s’ingressaran en un compte bloquejat que el govern no podrà fer servir per pagar despeses corrents.

ENRIC I. CANELA. Avui he tingut una gran sorpresa. He llegit que el vicesecretari d’Organització del PP, Carlos Floriano, ha advertit que el seu partit no es planteja donar suport a una reforma del model de finançament de Catalunya encara que hagi pactat amb CiU els pressupostos catalans de 2012. Més encara, ha argumentat que la Generalitat no pot plantejar la sortida de la crisi de Catalunya tractant de modificar la llei per aconseguir el pacte fiscal.

JAUME FÀBREGA. Ara estem deixant el temps de Carnestoltes, que precedeix la Quaresma. Segurament a molta gent el sonarà a  contes  marcians això de la Quaresma, però durant uns dos mil anys els cristians , durant tot un mes, havien de fer un severs dejunis i abstinències, entre elles les de menjar carn.

JOSEP BARGALLÓ.  En l’inici d’aquesta darrera època autonòmica, el President Pujol va prendre un bon grapat de decisions encertades i alguna que, amb el temps, s’ha evidenciat com a frustrant -principalment la relació fiscal entre Catalunya i l’Estat. Dues de les indiscutiblement encertades, en canvi, han resultat cabdals per mantenir, malgrat tots els malgrats, la identitat comuna, el vigor de la llengua i la cohesió social -i nacional- fonamentada en una certa idea de progrés i modernitat.

MIQUEL GIMÉNEZ. Maria de los Llanos de Luna, Delegada del Govern (d’allà) ho té claríssim. Aquest dissabte passat va adreçar-se a l’Advocacia de l’Estat per iniciar accions legals contra unes persones (d’aquí) que, segons la Senyora Delegada (dels d’allà), van cometre un “acte d’ultratge a la bandera espanyola” a Sant Pol de Mar, localitat d’aquí, però on l’autoritat d’ella mana (o sigui, la d’allà).

DAVID VILA i ROS. En una època de predomini de les idees liberals, tant en el terreny econòmic com en el social, les polítiques de normalització lingüística són sovint titllades d’intervencionisme nacionalista, d’imposició legal i de vulneració dels drets individuals. Cadascú que parli com vulgui, se sol dir. Només faltaria. Però és que, justament, perquè existeixi el dret de parlar lliurement en una llengua, cal que aquesta llengua gaudeixi d’una mínima normalitat. I quan aquesta llengua, posem per cas la catalana, ha estat perseguida políticament i militarment durant segles, només una intervenció decidida de l’administració pot retornar-la a una situació de normalitat.

1.- Grècia fixa el 8 de març per iniciar la condonació del 70% del deute, El Punt/Avui, 20 de febrer

2.- Pomada independentista, Vicent Sanchis-Desclot, El Singular Digital, 20 de febrer

“Si no es pot parlar de res sense que algú desautoritzi, i proclami com a únic remei la independència, el país s’empobreix cada dia.

Comparteix

CARLES BONAVENTURA i CABANES. Fa pocs dies, alguns mitjans de comunicació donaven la notícia que Marcelino Oreja, José Pedro Pérez-Llorca, Fernando Morán, Javier Solana, Carlos Westendorp, Abel Matutes, Josep Piqué, Ana Palacio, Miguel Ángel Moratinos y Trinidad Jiménez, tots els quals havien estat ministres d’Afers Estrangers del govern espanyol, juntament amb l’actual, José Manuel García-Margallo, havien signat un article al diari “El Mundo” que de fet significava una veritable declaració d’intencions (o de guerra) contra la pluralitat de l’Estat espanyol.

DANIEL BLANC i CASADEVALL. Fa 25 anys, Reagan i Thatcher sortien junts, la URSS encara segrestava nacions, no hi havia porno per internet i encara ens miràvem el anuncis de Freixenet. Però fa 25 anys, ja existien CiU, PSC, PP (AP) ERC i IC. Com ara. Bé ara també hi han Ciutadans i Solidaritat, però de moment són estadísticament irrellevants. En un país de tradició democràtica consolidada, és normal que els partits tinguin estabilitat.

JAUME FÀBREGA. Aquest nom de “llagosta” no es refereix al conegut crustaci, sinó a un entrepà de pa amb oli (pa amb tomàquet) que el propietari del BAR BOSCH, de Palma de Mallorca, ha popularitzat, segons el cuiner Xesc Bonnin, si bé THOMAS GRAVES -fill del famós escriptor autor de “Jo Claudi”- ens ho relaciona amb l’ amo en Pep Verd del CAFE MOKA VERD de Palma: l’any 1958, en demanar-li uns amics un pa amb oli (pa sucat amb tomàquet) i en tenir només llonguets, el va elaborar amb aquesta mena de panet, partint-lo i torrant-lo abans una mica.

1.- El mal del català es diu Espanya, Editorial, Avui/El Punt, 19 de febrer

2.-Unnim rebaixa el pressupost d’obra social un 60%, El Punt/Avui, 19 de febrer

3.- Roma, Madrid, Barcelona, Josep Antich, La  Vanguardia, 19 de febrer