Catosfera

Tímida recuperació de les inversions de l'Estat en les infraestructures de la comarca del Baix Llobregat

Els darrers dos anys Esquerra Republicana ha vingut denunciant la manca d’inversions en infraestructures de l’Estat a la comarca. En aquest període hem pogut assistir com s’han anant aturant una darrera l’altre les obres en execució (variant de Vallirana, pont de connexió A2-AP2 a Sant Andreu de la Barca, B40 entre Olesa i Abrera) i no s’inciaven projectes cabdals per reactivar l’economia de la comarca i del país com els accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona, i l’accés en tren a l’aeroport d’El Prat.

Eduardo Reyes

L'esplai d'en Pep - 3 hores 52 minuts ago

“La independència no és el final, és el principi d’una nova forma de viure…”

L’entrevista complerta la podeu trobar aquí.

Puta espanya (9)

Rimes Turbades - 4 hores 1 minut ago
Catalunya ja de fa temps endinya
s'espasa dins l'espanyola entranya
i d'ella surt tota la tinya
talment com una musaranya.
I crida ben fort "Puta Espanya!"

stardate: diari d'escriptors

kika's log - 5 hores 56 minuts ago
del fantàstic diari d'escriptors que va treure ahir l'ara, amb tants dels meus favorits, en recupero un tros d'algú que no coneixia, la llucia ramis, i que m'ha encantat.


Llegir crea addició

L’escriptor Malcolm Lowry comparava la vida amb un cigarret un dia de tempesta. El tapes amb una mà per protegir-lo i que no es consumeixi tan ràpid. Després n’encendries un altre, però saps que no és possible i val més gaudir de cada pipada abans que hagis de deixar-lo caure.

La Revolució dels Clavells i els escriptors mallorquins (i II)

L'any 1974, en aquell Portugal alliberat per fi del feixisme, el teatre, la revista, esdevenien en la pràctica de cada dia -ho vèiem amb els nostres ulls- l'espectacle total, l'eina de subversió i entreteniment, d'aprenentatge de noves sensacions i idees que sempre havíem somniat en les nostres discussions, en les catacumbes illenques. Al costat de la revista revolucionària, A Comuna, a part dels muntatges revolucionaris que posava en escena, volia igualment modificar els esclerotitzats sistemes de funcionament teatral capitalistes (mitjans de finançament, relació -abolir!- actors-director). (Miquel López Crespí)

Escriptors mallorquins a Portugal: la Revolució dels Clavells i la cultura (i II)

Glicines

Col·lecció de moments - 6 hores 1 minut ago
Carlux
Tindré glicines
que cobriran la tanca.

No fan olor, ni ens amaguen,
les reixes de ferro.

Si  vols  venir...


El declivi d’Espanya a Catalunya

Diari Gran del Sobiranisme - 6 hores 22 minuts ago

JOSEP SORT De forma inexorable, imparable, indiscutible, Espanya, l’espanyolitat, està de baixa a Catalunya. És un procés que es veu a ulls clucs. S’ensuma. Es constata. El freakisme, en el pitjor sentit d’aquesta paraula, dels espanyols que certifiquen com el seu món d’una Catalunya idealment espanyola s’escola com si d’una hemorràgia es tractés, està arribant a límits de paroxisme. Ahir, els dos personatges espanyols que sortiren a la palestra a donar la nota van ser la Belén Esteban i la vice Soraya, personatges dignes de figurar en qualsevol quadre de Velázquez.

La seducció literària : García Márquez

Coc Ràpid - 6 hores 50 minuts ago

El Santet l'havia advertida. "És un parany, t'atraparà".

I així va ser. Aquell primer paràgraf era com el forat d'una història que l'engolí. S'hi endinsà.
Mai no ha oblidat Macondo ni l'exuberància de la llengua confosa amb la selvàtica vegetació.
Llegí tota l'obra publicada, en l'entremig tingué un punt de respir amb el "Relato de un náufrago" i la trobada d'una tècnica periodística senzilla i modèlica.

Fou seduïda per sempre pel primer paràgraf de "Cien años de soledad" amb què descobrí un univers màgic i un escriptor universal :

Perspectives

La bitàcola de Xavier Diez - 7 hores 31 minuts ago

Cal constatar que en els darrers anys les circumstàncies han forçat l’intel·lecte a establir noves fórmules d’anàlisi i proposta. I, ara per ara, mai amb tants pocs recursos s’està gestant un pensament tan ben elaborat. No només. En plena època d’una depressió que va més enllà de les estadístiques, diversos grups s’autoorganitzen per bastir projectes editorials agosarats i reeixits, com sembla el de l’Espai Fàbrica, que en poc temps ha estat capaç de publicar llibres de gran interès.

Temps insuficient?

Tens un racó dalt del món - 8 hores 23 minuts ago
El nostre temps és finit, i limitat. Insuficient? Tu manes..Inspirat per una imatge de Remei Navarro.

Wim Botha

GAZOPHYLACIUM - 8 hores 34 minuts ago

Un altre artista que utilitza diccionaris per crear art: el pretorià (de Sud-àfrica, no de Roma) Wim Botha (1974-). 

Composite Self-Portrait, II, 2010
Dictionaries, Indian ink, wood, stainless steel
58.5 x 26 x 23cm

De la carpeta del vei (28): L'altri

Malerudeveuret - dj, 24/04/2014 - 00:50
Surto de l'ostracisme voluntari al replà per anunciar al veïnat una notícia agradable. Resulta que un dia m'assabento de la convocatòria del concurs. Una altre dia decideixo participar-hi. Uns dies després esbosso quatre versos en un paper recuperant vells escrits. Un altre, decideixo enviar el poema al concurs i, finalment, ai làs!, em diuen que he guanyat el VII Premi de Poesia Jesús Serra de Palafrugell!

Doncs a recollir-ho, i cap a l'Empordà que falta gent. I especialment sent Sant Jordi! I es veu que hi havia més de 500 poemes en concurs en la meva modalitat. Encara hauré equivocat l'ofici...  De tanoca a tarambana.

Forat de la Ruda (1)

espeleobloc - dj, 24/04/2014 - 00:05
El Forat de la Ruda era una petita cavitat de pocs metres de fondària que havia estat documentada el 1986 pel Lluís i l’Elena MuntanEl 2013 l’amic Emili Bifet la localitza de nou i juntament amb els seus companys del GERS inicien un seguit de jornades de desobstrucció, exploració i estudi que no tant sols arriben gairebé als -200m (considerable fondària pel massís de Garraf) sinó que posen de manifest els múltiples i singulars aspectes que presenta aquest fenomen, entre els que

Gerard Vergés a la memòria i al cor

Tens un racó dalt del món - dc, 23/04/2014 - 23:56
Hi ha hòmens que no ens deixen mai del tot, perquè la seva petjada és massa fonda, massa sàvia, massa bella. Gerard Vergés forma part d'aquest exèrcit armat de paraules que ens il·lumina sense treva.
Sabem que els seus mots seran aliats fidels, i que no ens deixaran mai orfes del tot. Però els que l'hem tractat enyorarem l'home, la seva generositat, la seva humiltat.

Del 1979 al 2014: Badalona, la ciutat ajornada

Pere Meroño - dc, 23/04/2014 - 23:01
En realitat, al PP li vam deixar fàcil. N’ha tingut prou a aprofitar un cicle global que ha afectat arreu la credibilitat i l'arrelament de les socialdemocràcies a les grans ciutats; i en clau local, només ha hagut d’ocupar les estances que tots plegats havíem deixat desateses (...)

Dietaris. Joan Estelrich. Quaderns Crema. 2012.

Tinta xinesa - dc, 23/04/2014 - 22:56


Recull dels únics dietaris que es conserven del seu autor. Van des del 1914 al 1949 i mostren entrades de caire sentimental i d’experiència amorosa, de caire intel·lectual, la seva vessant d’investigador, crític i filòsof i de caire d’activista polític i de gestor cultural. Colpidores per la seva sinceritat i per abastar tants d’anys que expliquen la seva persona i, sobretot, un període històric determinant pel nostre país. La guerra civil espanyola, que l’agafà a sud-amèrica, l’inici de la Dictadura franquista a Tànger i el seu desamor en forma de cartes. No tenen pèrdua. 

Sant Jordi a Sants

El bloc d'Albert Baranguer - dc, 23/04/2014 - 22:28
De tornada a casa m'he trobat amb el Sant Jordi a la Plaça de Sants. No m'he pogut estar de fer algunes fotos.
Parades de llibres i flors a la Plaça:

Sant Jordi de ruta

Malgrat la boira - dc, 23/04/2014 - 22:00
Gràcies a totes aquelles persones que aquest Sant Jordi us heu atrevit a apostar per autors que no coneixíeu, autors que escriuen en aquesta llengua que volem normal, autors que amb la seva modesta aportació fan que la literatura catalana esdevingui un exemple del país que estem construint. Per part meva, moltes gràcies a totes les persones que a cada parada us heu interessat pel nostre llibre, l'heu comprat i ens heu demanat que us el signéssim. Ha estat una ruta intensa però agraïda. Ja us ho dèiem, ja! El nostre llibre deu ser l'únic amb preu de rosa...  Bé, i espero que hagueu tingut una bona Diada!
Syndicate content